BARCELONA HORES ABANS DEL COP D’ESTAT
A Barcelona els oficials afectes de l'alçament havien aconseguit reunir una gran força, obtenint l'adhesió d'un gran nombre de militars, així com de voluntaris dretans i de la Falange Espanyola, encara que els revoltats no havien assegurat suport algun de la Guàrdia d'Assalt ni de la Guàrdia Civil. Durant la tarda del 18 de juliol els caps de la Generalitat catalana, liderats per Companys, havien negat la comanda de la CNT i la UGT de "lliurament d'armes al poble".
El general cap de les tropes a Barcelona es mostrava fidel a la república però en una de les declaracions en que ho deia estava present Fernández Burriel que seria qui comandaria la rebel·lió a Barcelona fins l’arribada del general Goded.
El pla era que els 5000 soldats que hi havia a les casernes de la perifèria de Barcelona convergissin a plaça Catalunya i des de allà dominar la ciutat.
Però el factor sorpresa va ser que Goded arribaria tard al cop d’estat ja que les notícies del Marroc i de Sevilla van alertar els republicans i van provocar que els insurrectes s’avancessin a l’arribada del comandant Goded.
El govern sempre havia estat un pas per darrera per por de semblar extremista o contrari a la justícia i a la democràcia, i van ser els sindicats, és a dir la força del poble, els que van prendre mesures abans de que estigués tot perdut.
Els socialistes de la UGT van aconseguir dinamita del port de Barcelona i van fabricar bombes artesanes la nit del 18 de Juliol.
Durant la matinada del 19 de Juliol van seguir els preparatius per part dels sindicats, els militants de la CNT van assaltar les casernes i dipòsits d’armes i van convocar la vaga general ja que si la gent no anava a treballar estaria al carrer manifestant-se i els seria més fàcil disposar-se a agafar les armes per combatre el cop. Tot i així Companys va rebre el missatge de que tot estava tranquil a les guarnicions per part d’un militar republicà, Llano de la Encomienda. Companys però, intranquil va sortir a passejar a les rambles per la nit ja que no podia conciliar el son i a les 4 de la matinada va rebre la notícia de que les tropes en mans del comandant López-Amor havien sortit de les casernes de Pedralbes i es dirigien a plaça Catalunya.
EL COP D'ESTAT A BARCELONA
Encara no contaven amb la presència del general Goded i, per tant, els rebels de Barcelona estaven dirigits per el comandant López Amor. Els militars van sortir de les casernes per trobar-se a la plaça de Catalunya i conquerir la ciutat el dia 19 de juliol de 1936 molt aviat, de matinada. Abans de sortir, però, van rebre una generosa ració de conyac.
La guàrdia civil i la guàrdia d'Assalt van recolzar la Generalitat i van lluitar per la república en tot moment. Una columna d'infanteria, a carreg de López Amor va arribar a la Plaça Catalunya i va fer-se estratègicament amb l'edifici de Telefònica. Els oficials que dirigien la conquesta van ser incapaços de realitzar el seu pla ja que la resistència de les forçes de seguretat i les milícies obreres va ser molt contundent.
Grans grups de guàrdies d'assalt i de milicians de la CNT esperaven els rebels. També se'ls havia ajuntat el militants del POUM i del PSUC. Tots ells van lluitar a les barricades i van patir grans baixes. Lluitaven contra els rebels que van poder aconseguir alguns punts estratègics de la ciutat com el castell de Montjuic, els anteriorment esmentats edifici de la Telefònica i la Plaça Catalunya, l'Hotel Ritz, la Plaça Espanya, l'Hotel Colon, etc. Tot i això, aquests punts estaven aïllats entre sí i no era de gran ajut als sublevats. La Plaça Catalunya va quedar coberta de cavalls i homes morts.
Cap al migdia els militars havien perdut la major part del control i els semblava impossible guanyar a les milícies obreres i dominar la ciutat. Per acabar d'enfonsar-los a les dues de la tarda la Guàrdia civil i les milícies es va posar en acció i els va reconquistar l'hotel Colon, el Ritz i l'edifici de la telefònica.
A les onze del matí el general Manuel Goded va arribar de la Palma de Mallorca, perquè ja havia aconseguit fàcilment el control de l'illa, al port de Barcelona amb el seu hidroavió.
Ràpidament es va dirigir-se a la Capitania General. Va intentar transmetre valor als seus homes i convèncer a la guàrdia civil perquè es revelés però no ho va aconseguir. La situació no va millorar per els sublevats ja que al vespre l'edifici de la Capitania General va ser assaltat per part dels republicans. Allà, Goded va ser capturat i se'l va obligar a anunciar als seus seguidors que deixessin anar les armes per part del president de la Generalitat que li ho va exigir justament com li ho havien fet retirar a ell la república Catalana per ràdio;
“
La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero; sí queréis evitar que continúe el derramamiento de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo.”
Aquest fet va donar ànims als republicans i en les primeres hores de la nit, a Barcelona ja quedaven molt poques casernes actives.
El dia 20 de Juliol seguien els enfrontaments en alguns punts tot i que els rebels tenien la situació perduda. La caserna de Sant Andrés, principal arsenal de Barcelona i seu de la sèptim regiment d’artilleria lleugera es van rendir enfront dels anarquistes durant la nit i van deixar en mans dels republicans prop de 30.000 fusells.
Tambés es va rendir més tard la caserna de les Atarazanas després d’una llarga lluita en la qual va morir el dirigent anarquista Francesc Ascaso i el germà de Mola per part dels insurrectes que s’havia suïcidat la nit anterior. La mort del dirigent anarquista va esclafar una mica l’eufòria de la victòria pero així va acabar la rebel·lió a Barcelona.
