El Cop d'Estat

EL COP D'ESTAT

El 16 de Juliol, Amado Baldes, el general militar de Gran Canaria, va morir assassinat d'un tret a l'estomac. Per una banda, Orgaz va ocupar el seu lloc per poder dirigir l'alçament militar de l'illa i de l'altre banda aquest fet va permetre a Franco traslladar-se de Tenerife a Gran Canària sense aixecar sospites per assistir al seu enterrament. Justament l'avió que el duria al Marroc l'esperava en aquella illa.

Els generals es van reunir al departament cartogràfic per fer els plànols de l'alçament i un dels dirigents locals de la Falange revelà aquesta informació al dirigent local de la Unió Republicana. Aquesta informació arribà a Casares Quiroga. Les autoritats van enviar una patrulla militar juntament amb uns guàrdies d'assalt al departament cartogràfic de Melilla, el dirigent de la patrulla militar ja estava assabentat del que anaven a buscar i va demanar un grup de legionaris per reduir els guàrdies i els militars que anaven a registrar el departament. Quan els militars se n'adonaren que havien sigut descoberts, van declarar l'estat de guerra i avançaren el cop d'Estat. Per tant, la mateixa tarda del dia de l'enterrament de Baldes, 17 de Juliol, s'alçà l'exèrcit al Marroc i el 18 es pretenia tenir controlada la resta d'Espanya.

El general Franco es va traslladar al Marroc amb el Dragon Rapide per comandar l'exèrcit sublevat, un cop assegurat el triomf de la insurrecció a Canàries. Abans de marxar, però, Franco va escriure un telegrama animant als militars:

“Gloria al ejército de África. España por encima de todo. Recibe el entusiasta saludo de estas guarniciones que se unen a ti y a otros camaradas de la península en estos momentos históricos. Fe ciega en nuestro triunfo. Viva España con honor. General Franco”

Els militars van triomfar a les zones on les candidatures de dretes havien sigut més votades a les eleccions del 1936. A diferència, fracassaren a les ciutats on la victòria electoral corresponia al Front Popular, com per exemple Madrid i Barcelona.

Amb tres dies ja van tenir la situació gairebé controlada. El dia 21 de Juliol els rebels ja havien agafat el control de la zona del Marroc, òbviament la zona que estava sota el protectorat espanyol, les Illes Canàries (excepte la Palma), les illes Balears (Excepte Menorca) i part de la província de Cadis. També van conquerir les ciutats de Córdoba, Sevilla i Granada a Andalusia i la zona situada al nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre, inclosa Galícia, la regió de Lleó, Castilla la Vella i el nord d'Extremadura. Van perdre, però, allà on la força d'esquerres era més forta i on les forces de l'autoritat es van posar al bàndol del govern. El cop d'estat va fracassar a Astúries, exceptuant Oviedo, Cantàbria, Vizcaya i Guipúzcoa, la part oriental d'Aragó, Catalunya, València, part de Castilla la Nova i l'orient d'Andalusia. Després, tot i així, canviaria la situació amb la guerra i l'arribada d'avions italians enviats per part del feixista Benito Mussolini.

En conclusió, els sublevats van tenir èxit, sense trobar massa oposició, al nord d'Àfrica i en el nord i el nord-oest de la península.

Els militars contaven amb l'ajuda de totes les forces de la dreta i de l'extrema dreta, principalment els carlins i els falangistes. També contaven amb l'ajuda de Hitler i Mussolini i, òbviament, amb la força de l'església, que els proporcionaren tot el que calia. A diferència, els “rojos” només contaven amb una part de l’exèrcit i de les forces de seguretat, com la guàrdia civil i la guàrdia d'assalt, milícies, sindicats obrers, voluntaris i una petita ajuda material dels soviètics.

A Catalunya, gràcies a la gran mobilització de la CNT i la acció conjunta de la guàrdia civil i la guàrdia d'Assalt, que van ser crucials per a la resistència, el cop d'Estat va poder controlar-se i el general Goded que havia arribat de Mallorca per dirigir la situació va quedar detingut, més tard va ser jutjat i afusellat. Un altre factor que va influir a favor dels "rojos" a Catalunya, va ser la poca força i la poca implantació que tenien al principat els partits conservadors, com la Lliga.

Tot i així, el dia 21, el govern republicà controlava Madrid i Barcelona.