ABANS DE LA REPÚBLICA
Espanya, des de el segle XIX, intentava sortir d'una societat absolutista, pròpia de l'antic règim, que encara mantenia, a diferència de la resta de països d'Europa.
La societat de 1808 era font de desigualtats econòmiques fruit de l'existència de privilegiats i no privilegiats. L'intent d'acabar amb les desigualtats socials sempre tenia un caire de revolució perquè era dut a terme pel poble i no per les corts. El poder polític era propi de les classes dominants, privilegiades, cosa que impedia que es poguessin evitar les desigualtats.
A finals del segle XIX es va començar a modernitzar la societat en un intent d'imitar els altres països i canviar el model monàrquic i corruptament polític espanyol. El moviment obrer, el catalanisme i els republicans criticaven i intentaven modificar aquest model formant partits polítics i sindicats. Aquest intent de formar una societat més lliure i justa sempre es va veure frustrat per aquells que no van voler perdre els seus privilegis, és a dir, els terratinents, els monàrquics, la burgesia, l'exèrcit i el clergat. La societat espanyola estava polaritzada en aquests dos bàndols.
Hi havia molts enfrontaments políticosocials, sovint molt violents, entre els simpatitzants de les diferents ideologies. Com a resposta a aquests aldarulls sovint hi havia alçaments militars i es declarava l'estat de guerra per controlar la situació. La dictadura de Primo de Rivera va intentar salvar l'honor més de les dretes que del propi país i després d'aquesta dictadura tot seguia igual ,però amb un clima molt més tens.
II REPÚBLICA
Després de les eleccions municipals de l'any 1931 en que va guanyar el sector republicà es va proclamar la república i el rei es va exiliar.
Es van convocar eleccions generals en les que els partits d'esquerres es presentaren junts formant un grup republicà i obrer que inicià el conegut bienni reformista que intentà dur a terme reformes socials necessàries.
El fet que les reformes s'apliquessin de manera lleu i lenta va provocar el descontent dels sectors més extremistes.
El fet que les reformes s'apliquessin de manera lleu i lenta va provocar el descontent dels sectors més extremistes.
Hi va haver alçaments anarquistes l'any 1933 que van ser bruscament reprimits per l'estat cosa que va comportar un escàndol polític i la celebració d'unes eleccions anticipades.
A les següents eleccions va guanyar el bàndol de la dreta, el partit de Lerroux, amb el suport de la CEDA, van anular moltes de les reformes socials i sobretot van retirar el poc que s'havia legislat en la reforma agrària. Aquest fet va despertar de nou la inquietud del poble, sobretot els que tenien por a una marxa enrere en política. Els d'esquerres no acceptaven l'entrada al govern de ministres monàrquics per la qual cosa es va produir una revolució.
A Catalunya es va proclamar la república catalana dins de l'estat federal espanyol i a tota espanya es va produir una vaga general iniciada per la UGT. El govern va quedar desacreditat de nou per la dura repressió que es va accentuar a Astúries amb l'arribada de la legió, provinent d'Àfrica. A causa d'una mala gestió financera i dels conflictes recents, és destituït el president de la república Alcalà Zamora i també els caps de govern, per la qual cosa es tornen a celebrar eleccions anticipades.
Escarmentada l'esquerra després de veure les dretes al poder, van unir tots els partits rebent fins i tot el recolzament dels anarquistes que no formaven part dels partits polítics. Aquesta coalició va ser coneguda com a front popular. El front popular conscient de la situació perillosa als carrers a causa dels forts enfrontaments i assassinats entre els partidaris de la república i els feixistes, va decidir exiliar els generals militars que no es sentissin de la república, tot i que va ser una estratègia que no va servir de gaire.
