Els preparatius del cop d'Estat

LA CONSPIRACIÓ

En mig d'un enfrontament d'ideals entre la societat, va esdevenir una conspiració contra la república, per part dels militars. Aquesta conspiració va ser lenta i ben preparada. José Sanjurjo, Emilio Mola i finalment Francisco Franco van ser els principals conspiradors de l'aixecament militar.

José Sanjurjo hauria d'haver sigut el futur cap d'Estat, però va morir en un accident d'avió quan estava volant cap a Espanya des de Portugal, on estava exiliat a causa del seu intent de cop d'Estat a Sevilla el 10 d'agost de 1932.

Van estar conspirant la rebelió des de la mateixa victòria del Front Popular. Francisco Franco era considerat essencial per al pla que volien idear, a causa de la seva reputació entre l'exèrcit, però aquest mantenia una posició de dubte davant les canviants circumstàncies en la política espanyola, tal com li va comentar al general Orgaz:

“Estás realmente equivocado, va a ser enormemente difícil y muy sangriento. No contamos con todo el ejército, la intervención de la Guardia Civil se considera dudosa y muchos oficiales se pondrán del lado de la autoridad constitucional, algunos porque es más cómodo; otros, a causa de sus convicciones. No se debe olvidar de que el soldado que se rebela contra la autoridad constitucional nunca puede echarse atrás ni rendirse, porque será fusilado sin pensárselo dos veces“

Tot i la insistència del general Mola i el coronel Yagüe, Franco va continuar mostrant dubtes durant un llarg període de temps. Va intentar dirigir-se al govern enviant una carta oferint la seva ajuda per intentar controlar el moviment comunista, segons ell, no ho feia per respecte al govern sinó per amor a la pàtria i el desig d'ordenar tot aquell descontrol. Casares Quiroga no va contestar a la carta. 

Aquesta indecisió de Franco va acabar quan Yagüe i Francisco Herrera, a finals de juny, van arribar a un acord amb ell. El dia 1 de Juliol doncs, Herrera viatjaria a Pamplona perquè Mola donés el vistiplau al pla ideat segons el qual Franco volaria en un avió, el Dragon Rapide, des de Canàries fins al Marroc. Dos dies després Mola aprovaria el pla. 

Juan March, un empresari Mallorquí que va tocar des de política fins a la distribució de bestiar, passant per activitats econòmiques amb afers com vaixells i electricitat, va subvencionar amb 600 milions de pessetes el cop militar i concretament va pagar l'avió que traslladaria a Franco 15 dies després. Tot i que el pla ja estava ideat i Franco havia acceptat, va fer-se enrere perquè considerava que no contaven amb el suficient ajud. 

 

Jose del Castillo, tinent de la guàrdia d'assalt va ser assassinat a trets a la porta de casa seva per uns falangistes, com a represàlia, els seus companys van assassinar Calvo Sotelo, dirigent de la extrema dreta. Aquest ultim assassinat va ser el detonant. Els partidaris de les dretes van passar a tornar-se activistes violents i van convocar la rebel·lió militar com l'única via possible a l'ordre. Els indecisos van unir-se a la rebel·lió i els que estaven del bàndol contrari, socialistes i comunistes van intuir l'alçament, però Casares Quiroga va negar l'ajuda de proporcionar armament abans d'hora.

L'alçament va ser planejat el dia 12 de Juliol a la vall del Llano Amarillo, Ketama, Marroc. Estava previst conquerir el poder escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 a la resta d'Espanya.

El 14 de Juliol Franco comunica a Mola la seva decisió de formar part del alçament. La revolta va ser duta a terme, doncs, principalment per oficials de la UME (Union Militar Espanyola) i diferents generals. Els generals més importants que es van sublevar van ser Franco, Goded, Queipo de Llano i Cabanellas.

Podeu llegir la història dels generals sublevats tant espanyols com italians i alemans en el següent enllaç: http://www.guerracivil1936.galeon.com/bionac2.htm